Notes sobre els Gnawa

El 1760, durant la construcció del port i la Medina de Essaouira, el Sidi Mohammed Ben Abdallah va portar molts esclaus d’origen sub-saharià. Aquests provenien de molts països com Senegal, Sudan i Ghana. Era una pràctica habitual per fer moltes grans construccions de l’època. Un cop finalitzada la construcció, aquests esclaus deambulaven per les ciutats o eren portats en altres lloc per fer altres feines específiques.

Degut al contacte continuat que van tindre aquests esclaus, entre ells va néixer la cultura Gnawa que s’expressa sobretot en la vessant musical i en la Lila, una espècie de sessió musical i de dansa amb una conduent alteració de l’estat ordinari per una finalitat terapèutica.

La Lila, s’organitza en dos parts. La primera és una sessió de música i dansa, on els músics i ballarins realitzen les seves virtuositats. S’acompanya la festivitat amb menjar tradicional. La segona sessió condueix als presents de la Lila a un estat d’alteració no-ordinari amb l’ajuda de la música, potser més conegut com a nom de estat de trance. Aquest estat de trance es realitza per a finalitats terapèutiques, per curar malalties o dolors.

La música Gnawa té uns ingredients instrumentals molt característics. La base musical es fa amb el Guembri, una espècie de guitarra baixa de tres cordes que va sonant tot el rato creant una atmosfera molt relaxant. La melodia és acompanyada amb un ritme de tabals de pell i unes espècies de castanyoles de metall. Les lletres de les cançons, parlen dels avantpassats Gnawa, gent que vivien en unes condicions extremes.

Actualment hi han molts grups de música Gnawa. Hi han grups que mantenen l’esperit més tradicional, com per exemple en Hassan Hakmoun. I d’altres com els Nass Marrakech que han combinat la música Gnawa amb artistes de la talla com Omar Sosa. Actualment Nass Marrakech no estan actius, però un dels seus components, en Abdeljalil Kodssi si que ho està, a vegades realitzant combinacions d’estils espectaculars.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: