Sobre els “Castells de focs”.

Sempre m’he preguntat d’on ve la paraula “Castell de Focs”. De petit m’imaginava que per l’altura de la pirotècnia aèria que es disparava venia aquesta paraula, però no n’acabava de treure les conclusions clares.

Més endavant, fruit de les recerques que s’han anat fent, he pogut comprovar que en el segle XVIII i XIX es realitzaven fortificacions de fusta on es penjaven elements pirotècnics com rodes, creus, vanos, sortidors… Moltes vegades el fuster del poble tenia que passar-se uns quants dies treballant per l’estructura. Els pirotècnics venien de un altre poble amb carro i matxo per portar tots els elements pirotècnics i el corder del poble lligava amb fil de cànem tots aquests enginys pirotècnics a la fortificació de fusta.(1)

A vegades només es cremava la pirotècnia i al final es cremava la fortificació i d’altres vegades es feien espectacles de caire militar. (2)

Com vaig poder comprovar el significat de la paraula “Castells de focs” anava agafant forma, però perquè el castell i no una casa? o un palau? o una granja?

Tot té una explicació adequada. Suposem que aquests espectacles pirotècnics en forma de castell o fortificació es deurien començar a realitzar a finals del Renaixement. Dic suposem perquè no tinc cap dada exacte del primer castell de foc que es va realitzar a Catalunya. A Itàlia, durant el Renaixement, es realitzaven espectacles pirotècnics a les places, però com que a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol el Renaixement va passar sense deixar gaire rastre les influències medievals encara remugaven per els pobles i ciutats (3)

En l’article “Teatro y Fiesta: Primeras Manifestaciones del Teatro Popular, reflejo de los juegos y ceremonias cortesanos” d’en Francisco J. Flores Arroyuelo, aparegut al número 1 de la Revista Murciana de Antropologia ens descriu el significat del castell durant l’edat medieval:

“De entre todos ellos debemos destacar el significado del castilo, pues aparte de ser soporte escénico, era el símbolo que aparecía dando forma a los más diversos motivos como tronos, coronas, platos, e incluso tumbas. El castillo era la seña de identidad acabada de la monarquía y de la nobleza feudal: en él se vivía y en él se hacía la vida; él era punto de partida y de llegada de todo aquel que salía al mundo; en él residía el poder; hacia él tornaba la mirada de la masa popular para contemplarlo como residencia del poderoso que la dominaba amparaba a la vez.”

Potser que dins d’aquests castells medievals on es feia tanta vida i on vivia tothom, quan hi havia alguna cosa a celebrar, és llençava pirotècnia aèria i amb les llums de les teieres i graelles enceses, el castell vist des de fora deuria ser un Castell de focs.

Seguirem buscant a veure si realment es troba alguna informació més al respecte…

(1): L’any 1821, per la Festa Major de Vilafranca del Penedès, es van pagar 146 lliures al Francisco Mayner, corder de la vila, per plantar el castell de foc i tota la pirotècnia de la Festa Major. Veure “Passant comptes amb Sant Fèlix Màrtir” Antoni Ribas. Descripicó de l’any 1821.
(2): Veure “Miscèl·lània de viatges i festes majors I” Baró de Maldà, pàg. 118. i “Passant comptes amb Sant Fèlix Màrtir” Antoni Ribas. Descripció de l’any 1842.
(3) http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_del_Renacimiento

Deixa un comentari

%d bloggers like this: