Diumenge passat vaig anar a la taula rodona “La Mercè, festa o festival? La cultura popular a Barcelona” que va realitzar al Pati Maning (carrer Montalegre núm. 7) de Barcelona. A la taula rodona moderava en Pep Fornés, tècnic del Museu Etnològic de Barcelona i participaven els representants de la Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona, Coordinadora de Colles de Diables de Barcelona i Coordinadora de Colles Castelleres de Barcelona.
El debat lluny d’aproximar-se al model festiu de la Festa de la Mercè es va centrar en les dificultats que tenen els grups de cultura popular de Barcelona i en el poc suport que reben per part de l’administració. Queixes com la poca programació que tenen dins de la Mercè, o l’ampli suport que dona l’Ajuntament a iniciatives com el BAM o altres iniciatives culturals.
Penso que primer de tot hauriem d’aprofunditzar en que és la cultura popular. Segons l’antropòleg Edward B. Tylor, la definició de cultura és: Les creacions pròpies d’un poble en concret. Popular, significa que és del poble. En el debat obert una de les dianes que hi havia present era el festival BAM. En el BAM actuen grups internacionals com Primal Scream o grups catalans com Mishima o La Brigada. En els dos últims, crec que s’haurien d’incorporar dins el grup de Cultura Popular, fan cultura pròpia creada dins el territori Català i a més tenen domini popular. Sé que algú de vosaltres pot dir-me que aquests dos grups tenen influències musicals fora de Catalunya, però es que potser el fenòmen geganter o el món dels diables o les bèsties ha nascut a Catalunya? Per tant podem equiparar que la música de Mishima és culturalment tant popular com la Tarasca de Barcelona.
Bastoners del nepal, per Manel Carrera (Festes.org)
Una altra cosa és que dins els generès que hi intervenen dins d’una festa hi hagi la balança desequilibrada. Si mirem el programa de la Mercè hi han més grups músicals que grups de gegants o colles castelleres, a part que hi hagi més presència internacional que gent de la casa.
En aquest punt potser s’hauria de fer una estirada d’orelles a l’Institut de Cultura de Barcelona, primer per haver contractat una empresa per l’organització de les festes (el neoliberalisme s’està apoderant del món cultural!) i després per no haver marcat unes directrius culturals a aquesta empresa, permetent que els grups de cultura local tinguessin una presència casi nula. Al haver vist aquesta ignorància per part de l’Institut de Cultura de Barcelona a la cultura barcelonina, els presents del debat van dirigir els seus atacs a actes culturals dels nouvinguts a barcelona que tenien presència dins de la Mercè.
Patètic… heu caigut en el parany de l’etnocentrisme, creure que la vostra cultura és la millor per sobre de les altres i això condueix a formes de comportament autàrquiques. No hem de rebutjar cap expressió cultural vinguda de fora, siguin els Teenage Fan Club o la celebració de l’iftar, ja que de l’àgora de cultures que podem disposar, en podem apendre molt i sobretot podem apendre a conviure pacíficament!
No sé si l’any vinent vindré a Barcelona per la Mercè, espero que si, que les colles de gegants, diables, bastons, castellers… hagin pogut solucionar els seus problemes amb l’ICUB i l’administració i espero que sigui pel mitjà de comunicació que sigui, m’arribi la la informació que farán alguna cosa innovadora, tradicional i de qualitat!
Què tingueu sort! i ànims!