Últimament he pogut revisar un article interessant del Manuel Milà i Fontanals anomenat “De antiguas representaciones Catalanas, antiguas y vulgares” aparegut a l’any 1862 a la Revista de Catalunya. En aquest article, Milà i Fontanals fa un repàs a diferents representacions que havien hagut a diferentes manifestacions festives de l’edat medieval i es posa en evidència que l’influència del cristianisme en la societat d’aquelles epòques és evidencial.
Ahir mentres tornava de la festa de la presentació del Capgrós de l’any de Terrassa, vaig estar xerrant amb un amic sobre les diferències que hi havien entre aquestes expressions festives de l’edat medieval i les del renaixement. En l’edat Medieval, la gent vivia sota les constants pors de l’infern, es vivien persecucions, acusacions i execucions sobre casos d’heretgia… La gent vivia enmurallada dins de les seves poblacions i l’exterior era sinònim de perill.
En aquesta epòca la cultura popular estava molt marcada pel pensament fosc de l’epòca. En alguna festivitats de corpus havien sortit lluites entre àngels i diables, El drac de Sant Miquel, El drac de Santa Margarida… moltes referències a l’infern i a les lluites celestials per alliberar del mal a la gent i sobretot marcar la consciència de la societat.
Però tot això va canviar i quan l’home va entrar en l’epoca del Renaixement, lògicament la cultura popular va canviar. No tinc molt referenciades les manifestacions festives del renaixement, encara que aquesta epòca va del 1350 al1600 a Catalunya les influències van arribar tard. Posaré un exemple diferencial de la posada en escena del Drac de Vilafranca en la processó de canonització de Sant Raimon de Penyafort l’any 1601 i la posada en escena del mateix Drac l’any 1849.
“Primerament feren posar a cent pasas devant dita professó lo drach y diablots ab un músich sonant, y tirant, drach y diablots, cuets molts de ordinari, etcètera.
En aprés anaven cent sinquanta minyons vestits de blanc, ab corenes (corones) de diversos roses al cap, ab dos fileras ab sos ciris; portant davant un Cristo crucificat,…”
Ref. “El llibre verd de Vilafranca del Penedès. Vòl. 1 pàgina 439
Com podem veure el Drach anava acompanyat de 5 diablots i darrera d’ell anaven 150 nens vestits de blanc amb el crist crucificat que simbolitzen el bé.
Posteriorment el dia 30 d’Agost del 1849 en el programa de la Festa Major de Vilafranca aparegut al Diario de Barcelona apareix el següent:
“Al entrar el santo a la iglesia los diablos sostendrán una lucha con Dragón, que con la combinación de fuegos artificiales formará un vistoso conjunto”
Rèf. Diario de Barcelona, any 1849. Arxiu de la Ciutat de Barcelona.
Aquests tipus de lluites del Drac i els diables ja havien estat referenciades anteriorment en l’any 1804 encara que no disposaré d’aquesta informació fins aquesta setmana.
Així doncs és curiós com l’alliberació mental de l’home de la imposició de les pors generalitzades que hi havien en les societats medievals acabin desterrades per un pensament obert que acaba introduïnt noves formes d’expressió dins la cultura popular, fins al punt en que Drac i Diables sostinguin una lluita per mostrar un espectacle pirotècnic vistós.