Durant aquests últims cinc anys he estat estudiant el Grau de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. Han sigut uns anys de profit per reciclar-me i per profunditzar en uns coneixements que professionalment he posat i podré posar en pràctica.
Una de les últimes assignatures que he cursat en aquest grau és el Treball Final de Grau (TFG). Aquesta assignatura consisteix en la realització d’un treball acadèmic sobre un tema concret. Aquest treball és una petita introducció a la investigació acadèmica i permet fer-te una idea sobre com treure rèdit de les investigacions que es realitzen en les universitats.
El tema escollit per aquest TFG va ser les estratègies comunicatives digitals que s’utilitzen en el sector cultural del Penedès. Vaig escollir aquest tema perquè sempre he tingut interès a conèixer si en alguns departaments de comunicació, s’utilitzen estratègies comunicatives. Tenia la sensació que no s’utilitzen, que simplement amb la redacció i el seguiment d’un pla de comunicació, ja n’hi havia prou.
Possiblement les estratègies comunicatives en el món de la comunicació digital fan molta falta. Cal identificar-les, posar-li noms, executar-les i avaluar-les. Cal recollir-les, debatre-les i compartir-les amb la resta de professionals de la comunicació. Realment és un tema interessant que caldria investigar més a fons.
En el treball plantejo certes hipòtesis sobre si les organitzacions culturals del Penedès realment utilitzen estratègies comunicatives. Mitjançant diversos articles acadèmics, vaig poder identificar algunes estratègies comunicatives utilitzades en organitzacions culturals dels Estats Units. Aquestes estratègies es basaven en la comunicació relacional i en l’explotació dels seus actius culturals.
Els dos articles classificaven les estratègies en tres meres classificacions: una estratègia defensiva, una estratègia analitzadora i una altra de prospectiva. La defensiva fa referència a una comunicació digital molt complementària, on simplement és comunica l’informació bàsica i les activitats de l’organització. L’analitzadora segueix compartint informació bàsica però comença a explorar moltes més eines i molts més objectius. La prospectora és utilitzada per grans museus, com el MoMA de Nova York i explota tots els actius culturals de l’organització en el màxim de xarxes socials i eines digitals.
Un total de 19 entitats culturals del Penedès van respondre a l’enquesta enviada per tal d’avaluar quines estratègies comunicatives utilitzaven. D’aquesta enquesta es va poder fer la següent conclusió: generalment les entitats culturals del Penedès utilitzen estratègies comunicatives digitals més defensives. És a dir, utilitzen els canals de comunicació digital com un complement informatiu del lloc físic.
El perquè genera molts més interrogants que es podrien analitzar en futures investigacions. Però val a dir, que molt probablement és per la poca inversió en el departament de comunicació, causat pel poc finançament cultural que reben les organitzacions culturals. Aquesta reflexió també la podem trobar en el ‘Llibre Blanc de la Cultura del Penedès’ editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Podeu descarregar-vos el treball final de grau, clicant aquí.