Vilafranca, una plaça de foc disputada

Si parlem de somnis, el d’un jugador de futbol podria ser jugar un dia al Camp Nou, sigui vestint la samarreta del Barça o jugant contra el millor equip del món. El d’un ciclista podria ser guanyar la mítica etapa del Tourmalet del Tour de França. Per qualsevol membre d’una colla de diables, el seu somni, podria ser vestir-se de ple de la Patum de Berga, tot recordant l’essència pura dels balls de diables de l’època medieval. I per una empresa pirotècnica disparar la Mascletà del 19 de març, a la plaça de l’Ajuntament de València.

I es que el món de la pirotècnia també forma part del nostre sistema cultural, i en aquests moments, aquesta manifestació, està entremig del negoci econòmic i l’art visual. El pirotècnic busca meravellar els espectadors, i alhora guanyar diners amb els seus espectacles. Tot i així, al llarg de la història, la balança entre artesania i negoci ha anat variant de cantó. Durant el segle XVIII i XIX, els espectacles pirotècnics prioritzaven més el toc artístic, i en canvi ja entrats al segle XX l’aspecte econòmic començava a prioritzar molt. Malgrat tot, tota casa pirotècnica tenia molt clar que en algunes places de prestigi no es podia fallar, i tot i cobrar un pèl menys havia de deixar el llistó molt alt perquè el seu nom fos aclamat.

A Vilafranca també va ser així, i en alguns documents que estan guardats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, es pot observar les diferents estratègies que utilitzaven les cases pirotècniques, de l’època de la 2ª República, per poder venir a actuar a la nostra vila.

Unes estratègies un pèl corruptes

A principis de la 2ª República el panorama pirotècnic català consistia en pirotècnics locals i algunes empreses que comercialitzaven els seus espectacles pel territori. A Vilafranca, existia la casa dels hereus d’en Francesc Colomer, que disposaven d’un negoci de ferreteria, lampisteria i pirotècnia, al carrer dels Ferrers. A Barcelona hi havia la Pirotècnia el Volcán, la Pirotècnia Espanyola, la Pirotècnia Estalella i la Pirotècnia Domingo Morgadas. A Reus la Pirotècnia Espinós. Totes elles competien per realitzar les tronades i castells de focs dels pobles i ciutats de Catalunya.

Les recomenacions de l’Ajuntament de Barcelona

En el cas de Vilafranca, era tradició encarregar la tronada, el castell de foc i l’entrada de Sant Fèlix als hereus d’en Francesc Colomer. Tot i així, les altres cases pirotècniques intentaven entrar en el pastís, enviant propostes o fins i tot utilitzant els polítics com a intermediaris. No cal dir que eren altres èpoques, però no deixa de ser ben curiós com se les inventaven per vendre un castell de foc. L’any 1932, el llavors Tinent Alcalde de Barcelona, Sr. Casimir Giralt, del Partit Republicà Radical, va enviar una carta a l’Alcalde de Vilafranca, recomanant la contractació de la Pirotècnia Igual. En la mateixa carta, es pot observar que en el cas de contractar aquesta casa pirotècnica “li agraïrá profondament el seu amic”.

L’any de la Pirotècnia Brunchú de Godella

L’any 1933, l’Ajuntament de Vilafranca, i suposadament els administradors, decideixen apostar fort per la contractació de la Pirotècnia Brunchú de Godella, País Valencià. En nombrosos diaris de l’estat, es coneixia aquest pirotècnic amb el sobrenom de “el mago de la pirotécnia moderna”. Però tot i què l’Ajuntament tingués molt clar que volia contractar el mestre de Godella, la Pirotècnia Espinós de Reus també volia entrar dins el cartell. En el seu cas, Espinós, utilitzava un intermediari anomenat Josep Raventós, resident a l’Arboç. No sabem si el Sr. Raventós formava part d’alguna agrupació política, però pel que es veu tenia contactes a diferents ajuntaments del Penedès. En una carta datada del 27 de juliol del 1933, Emilio Espinós li demanava a Josep Raventós les impressions dels focs de la Festa Major del Vendrell, i també el preu que van costar.

El 30 de juliol del 1933, el Sr. Josep Raventós va enviar una carta al Sr. Jaume Guitart, regidor de l’Ajuntament de Vilafranca, adjuntant la carta que li va enviar el Sr. Emilio Espinós el 27 de juliol. En aquesta carta el Sr. Raventós especificava que a Tarragona es va pagar a una pirotècnia valenciana el doble de preu que normalment se li pagava al Sr. Espinós, i què a el Vendrell el cost que es va pagar als valencians també va ser el doble que el de l’any anterior. Josep Raventós adverteix que segons el programa de la Festa Major del Vendrell, la traca havia de ser de 600 metres, i en realitat va ser de 300 metres, i què això a “Vilafranca faria riurer”. No cal dir que la carta del Sr. Raventós acaba recomanant la Pirotècnia Espinós, però el castell de foc i la tronada el deixa per la Casa Colomer “gran coneixedor del gust Vilafranquí en aquesta matèria”.

Tot i les insistències de la Pirotècnia Espinós, i del seu intermediari, l’administració vilafranquina es va decantar per el “mago de la pirotécnia moderna”, el Sr. Luís Brunchú. En altres correspondències, el Sr. Emilio Espinós es queixava de la poca consciència en contractar pirotècnies forasteres en perjudici de pirotècnies del territori català.

Està clar que totes aquestes pràctiques avui en dia serien considerades un pèl corruptes, però en aquells temps no estaven mal vistes. Possiblement aquests actes s’han transmès culturalment al món polític d’avui en dia, si no no s’entendria la gran quantitat de malversacions que s’han realitzat atorgant contractes d’obres, o espectacles, a qui més interessa… Tot i així el que es destaca de totes aquestes disputes són el coneixement de la gent en la matèria pirotècnica i la gran competència per venir a actuar.

L’actualitat, l’essència de la pirotècnia a la nostra Festa Major.

Vilafranca és considerada una de les places de foc pirotècnic més importants de Catalunya. Dins l’àmbit de la Festa Major, la tronada, el castell de foc i l’entrada de Sant Fèlix són algunes de les manifestacions pirotècniques amb més història al darrera. És nombrosa la informació que hi ha sobre els actes de foc pirotècnic que hi hagut durant aquests 300 anys de festa. En els últims 10 anys també s’ha de destacar el Ball de Foc, amb les continues recuperacions de pirotècnia tradicional que han realitzat l’Associació els 3 Mosqueters, com l’espectacular Roda de foc mecanitzada comprada a l’Illa de Malta.

La decisió de contractar una pirotècnia o una altre, la decideix el quintet administratiu de l’any. En algunes ocasions han manifestat que és difícil valorar la qualitat d’una empresa pirotècnica. I es que en els últims anys hi ha hagut molta competència per disparar el conjunt de focs pirotècnics de la Festa Major. La competència és bona, però també pot ser un problema, com s’ha vist en el temps de la 2ª República. Per a solucionar aquest problema, des de l’any 2011, el quintet administratiu té el suport del Consell de la Festa Major en fixar uns objectius de qualitat a nivell pirotècnic. El primer treball que s’ha realitzat, ha sigut analitzar l’Entrada de Sant Fèlix dels últims 20 anys i definir les durades, ritmes i punts de foc que ha d’haver-hi en el marc de la nova normativa de seguretat del 2010. Amb aquest suport el quintet administratiu disposa d’un recurs que no afecta per res la decisió final sobre quina pirotècnia serà l’encarregada de preparar la tronada, el castell de foc i l’entrada de Sant Fèlix. Cal destacar que per tenir una entrada de Sant Fèlix espectacular, calen molts diners, i avui en dia aquests són molt complicats de recaptar.

Però el treball ha de continuar. I hi han moltes accions a realitzar. Publicar -en els mitjans de comunicació locals i especialitzats- el nom de l’empresa, el del pirotècnic encarregat del disseny i la pirotècnia utilitzada -en tots els actes de foc- faria que l’essència de ser una plaça de foc disputada continuï perdurant-se en el temps.

No és qüestió de publicitat, simplement de transmetre un coneixement a la població d’un art difícil de qualificar i criticar.

Notes bibliogràfiques: Tota la documentació esmentada està guardada a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, en les despeses de la Festa Major de Vilafranca. Altres fonts consultades són Acció Catòlica i La Vanguardia.

Publicat a el 3 de Vuit, edició del dia 24 d’agost del 2012.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: