El Ball de Diables de Vilafranca l'any 1890-1892. Detall del borró amb la pistola. Hispanic Society de NY. Foto de JM Cañellas. Estudi d Capella i Santaló

200 anys del Ball de Diables per Festa Major. Orígens i evolució.

Tot i què la presència de Diables amb el Drac està documentada de fa més de 400 anys, aquest any es celebren 200 anys de la primera participació a la Festa Major del Ball de Diables.

En aquests 200 anys els diables han anat evolucionant però han seguit el fil conductor del model penedesenc de ball parlat amb pirotècnia que representa les forces de l’infern.

Primers diables a Vilafranca. Els cinc diablots d’un bell dracàs

La primera referència a Catalunya sobre la representació d’una lluita entre Àngels i Diables, es remunta l’any 1150 durant la celebració del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó. Posteriorment durant els segles XV i XVI en diverses processons de Corpus de Catalunya hi ha la representació de les lluites entre els Àngels i els Diables. En algunes representacions els diables van acompanyats d’algun Drac i l’Arcàngel Sant Miquel és l’encarregat de matar el drac i els diables.

A Vilafranca hi ha referències de principis del segle XVII sobre la presència del Drac i cinc Diablots. Però no s’especifica textualment que hi hagués hagut alguna representació de lluita entre les forces del bé i del mal, més enllà d’alguns indicis de separar el bé del mal.

L’any 1600 a la vigília de Corpus, el Llibre Verd de Vilafranca ens descriu la primera referència del Drac i Diables a Vilafranca: “Lo clavari fa sonar los músichs, y en aquex temps pàssan los gegants, lo drach i diablots, tirant cuets per regosigar la festa…”

El 7 de juny del 1601, durant la celebració de la canonització de Sant Raimon de Penyafort. L’apotecari Salvador Comelles va relatar d’aquesta forma la presència del Drac i cinc diablots més:

Cosa primera
viu que venia
de companya
ab avallots
sinch diablots,
un bell dracàs :
de boca y nas
llançava foch.
Ballant un poc
Tots sis plegats,
Ben enramats
tots de cuets
grossos, ben fets
posant-y foch
perquè fes lloch
totom arreu.”

El Llibre Verd de Vilafranca continua donant-nos més informació sobre la relació del Drac i uns diables. El 1618 es festeja a Vilafranca la decisió papal sobre “com la gloriossa Verge Maria Mare de Dèu era estada concebuda sens pacat original”. El 7 de desembre es va realitzar una processó “com la del dia de Corpus” i van sortir alguns elements festius, entre ells el “drac ab sos diablos tirant coets”. L’endemà també va sortir una processó que encapçalaven el drac, el seu músic i els seus diablos.

Tal i com es pot observar, els Diables que acompanyaven el Drac formaven part d’un sol ball. La posada en escena d’aquests diables quan llançaven coets, pot resulta molt familiar als diables actuals. Però l’estructura és ben diferent. No hem de confondre el Drac i Diablots amb el Ball de Diables amb ball parlat. Tot i així podem considerar aquests 5 diablots que acompanyaven els Drac, com les figures precursores del Ball de Diables a Vilafranca.

L’evolució del segle XVIII. Dels diablots als buribots i la referència de Pere Alagret.

L’arribada de les relíquies de Sant Fèlix l’any 1699 i les seves veneracions mitjançant cercaviles i processons, van anar configurant el que avui dia coneixem com la Festa Major de Vilafranca. La incorporació dels balls a la festa es va fer esglaonadament i ho coneixem gràcies a diferents referències.

Una d’elles, la més important per l’estudi d’una festa, són els llibres de comptes de la Festa Major. El document més antic dels llibres de comptes de l’Administració fa referència a la Festa Major del 1755. El dia 30 d’agost del 1945, l’historiador vilafranquí Emili Giralt, signant amb el pseudònim Juan Grau, va publicar un article a l’Acció Catòlica on descrivia les despeses d’aquesta festa major del divuitè. En la transcripció de l’article hi apareix el següent apunt: “2ll. 3s. Per cuets Baribots y Ballador del Drach”.

Tal i com es pot observar, el nom de diablots surt canviat per “Baribots”. Baribot o borinot, etimològicament, tal i com ens descriu el Diccionari Alcover Moll, ve del llatí “Burdone” que també és “Bordó”. La descripció que ens dona l’Alcover Moll és un “bastó llarg de fusta que els primatxers porten en les funcions litúrgiques com a distintiu de llur càrrec” o “Espasa de punta, que els guerrers del segle XIII portaven per usar-la quan no podien emprar la llança, la maça ni l’espasa de tall”. És molt agosarat treure conclusions, però podem establir una hipòtesis que els “Baribots”, o bé són l’evolució dels diablots descrits en el llibre Verd de Vilafranca o són una figura que representen les forces del bé i que tenen la funció de lluitar contra el Drac.

El Drac de Vilafranca ballant i un portador vestit totalment de diable.
El Drac de Vilafranca ballant i un portador vestit totalment de diable.

Pere Alagret en un article publicat el 19 d’agost del 1907, a “El Labriego”, comenta que en el Llibre Antic de l’Administració del 1775 surt referenciat el Ball de Diables, i què el seu origen, molt probablement, és culpa d’algun sacerdot o persona religiosa, ja que hi ha una lluita entre el poder de Déu i l’infern. Aquesta data podria ser certa, ja que és molt probable que el mateix Alagret hagués pogut consultar els comptes de l’administració del 1775. Falta, però, poder consultar la font d’informació, ja que avui en dia no és localitzable el llibre de l’administració anterior a 1778. Mitjançant aquesta comprovació podríem assegurar-nos que el Ball de Diables del 1775, que citava Alagret en el seu article, era més semblant al ball de diables d’ara que no pas els diablots i buribots que acompanyaven al Drac el 1755.

Un altre punt que pot reforçar la referència del 1775 de Pere Alagret, que el model de balls parlats es va començar a estendre durant el segle XVIII i què el XIX va tenir el seu punt àlgid. Per tant, és possible que a Vilafranca hi hagués un Ball de Diables amb ball parlat durant el segle XVIII.

Segle XIX. El Ball de Diables surt a la Festa Major.

El Llibre de l’Administració de Sant Fèlix de 1778-1876 ens descriu que els diables surten per primera vegada a la Festa Major del 1815. El 1824 per primera vegada amb foc. El 1840 amb 17 vestits, àngel i 2 timbals. Com es pot observar, el Ball de Diables del segle XIX s’assembla morfològicament al Ball de Diables que coneixem actualment.

Curiosament, el mateix llibre de l’administració, comenta que el 1830 “se acompatñà lo drach ab una comparsa de buribots a caball y a peu, lo que may se avia vist” i el Ball de Diables surt referenciat a part. Aquesta coincidència es torna a repetir el 1841, el Ball de Diables surt i el Drac i Buribots també. El 1839, 1844 i el 1869, també surten el “drac i buribots” però el Ball de Diables no actua. Però el fet més destacat és la referència del 1849 on “Se figurà una batalla entre lo drach y los diables, que, ab sas combinadas evolucions adornadas de estrellas, cuhets y sortidors, formaba un sorprenent cop de vista”. Les aparicions puntuals dels buribots i la batalla entre el drac i diables del 1849, ens pot formar una hipòtesis: que el record del Drac i els cinc diablots i el Drac i els Buribots, encara era present a la memòria festiva dels vilafranquins, i per tant es recuperava molt puntualment, per incloure’l a les processons i cercaviles.

Del total d’anys referenciats en aquest llibre de l’administració, els diables surten per Festa Major 24 vegades. 2 cops coincidint amb els buribots i el Drac, fet que demostra la diferenciació entre un ball i l’altre. Alguns dels anys que el Ball de Diables no surt per Festa Major són deguts a guerres, problemes d’organització, prohibicions i epidèmies. En altres documents de comptes de l’administració, posteriors a 1876, es pot observar com es normalitza la participació del Ball de Diables a les cercaviles i processons.

Però com era aquest Ball de Diables? Les referències literàries, acadèmiques i periodístiques ens descriuen el Ball de Diables de l’època. Tal i com ens descriuen diferents autors del segle XIX, el Ball de Diables era una representació de teatre de carrer, on uns diables dirigits pel Llucifer i la Diablessa, acompanyats de dos sords timbals, anaven encenent carretilles i recitant versos satírics. En alguns moments del recorregut, els diables, l’Arcàngel Sant Miquel i l’Àngel tenien unes picabaralles dialèctiques que s’acabaven amb la victòria de les forces del bé.

El Ball de Diables de Vilafranca descrit per Gaietà Vidal i Valenciano

Gaietà Vidal i Valenciano ens aporta una descripció del Ball de Diables del segle XIX. En el seu llibre “Narració Desriptiva de la Festa Major de Vilafranca”, escrit el 1884, fa referència a diferents records de la Festa Major, succeïts entre el 1820 i 1830. En aquest llibre, Vidal i Valenciano ja descriu que “Los Diables volian no se quantas dotzenas de carretillas y cent trets pera la pistola del “primer borrón””. Segons Vidal i Valenciano, borrón podria venir del mot francès “bourreau”, i que vol dir “botxí”. En un altre paràgraf, Vidal i Valenciano escriu “Més lluny los destrempats tabals dels Diables ab son cansa “tum pan tum” que sols paraba en los moments en que, després d’haver calat una carretilla, que termenava amb un esbalech aixorcador, retiva’l parlament qualsevol dels de la colla, ó tirava un colp de pistola, que semblava una canonada, lo que’s distingia del primer borrón

El Ball de Diables de Vilafranca que va negar l’ajuda de Claudi Mas i Jornet

L’advocat Claudi Mas i Jornet va publicar el 31 d’agost del 1895, a “Las Cuatre Barras”, un article on explica fragments dels versos i el ball parlat del Ball de Diables de la seva època. El mateix autor comenta sobre el ball parlat que “si queda tan borrós, es deu principalment al desgast que ha sufert l’auto al transmetre’s d’una generació á l’altra”. Mas i Jornet comenta que el 1892 “vam fer un arreglo del auto, repartirem els papers, i…. van torná’ns-els alegant que ‘ls agradaban mes els versos vells

Tal i com podem observar, en les obres de Vidal i Valenciano i de Mas i Jornet, s’hi poden apreciar moltes referències de la Guerra del Francès. En algun vers es pronunciava el nom de Josep Bonaparte (Pepe Botella) i la França napoleònica. També hi trobem una clara estructura militar, amb uns personatges anomenats “Alférez”, el “Borrón” amb la seva pistola, el Llicenciat i el Diable Primer.

El Ball de Diables de Vilafranca l'any 1890-1892. Detall del borró amb la pistola. Hispanic Society de NY. Foto de JM Cañellas. Estudi d Capella i Santaló
El Ball de Diables de Vilafranca l’any 1890-1892. Detall del borró amb la pistola. Hispanic Society de NY. Foto de JM Cañellas. Estudi d Capella i Santaló

El Ball de Diables de Vilafranca vist per Lluís Via i Pagès

El març del 1898, l’autor vilafranquí, Lluís Via i Pagès, va escriure “Entre tant els Diables peguen cada tret que esmicola les orelles. Duen armes de tota mena per a obrir-se pas: carrabines, pistoles i una mena de bastons amb coets a la punta que encesos, giravolten escampant espurnes, socarrimant a la gent, essent causa de xiscles, corredisses, disputes i rialles. Van vestits amb trajos que si no fossin bruts no serien fastigosos, però sí rídiculs: tots plens de serps, llargandaixos, granotes i altres bestioles; al cap, un caputxó amb banyetes. Llucifer, això és el primer galan, vesteix amb més extravagància encara: com a rei dels inferns i marit de la Diablessa, rumbeja unes banyes més llargues que els altres, i símbol de son poder, una porra plena de pedres, que sacsejant-les, mouren el soroll desagradable que és de suposar.

De la referència de Lluís Via, i també de la referència del Mas i Jornet, podem observar com ja hi ha un fluix nivell qualitatiu del Ball de Diables. Aquest baix nivell va continuar fins gairebé la meitat del segle XX.

Tres diables mirant castells l'any 1910/1912, al carrer de la Cort de Vilafranca del Penedès.
Tres diables mirant castells al carrer de la Cort de Vilafranca del Penedès. Any 1910/1912.

A principis de segle XX

A principis de segle el Ball de Diables va tenir la seva pròpia decadència. Ja a finals del segle XIX, l’entremès que representaven estava molt malmès, recitat mig en català i mig en castellà, i a vegades resultava difícil d’entendre. Els vestits i el material també estaven molt malmesos, fet que va comportar que en algunes ocasions el Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona els hi cedís algun que altre vestit.

Durant els anys 10, 20 i 30, el Ball de Diables va tindre els seus alts i baixos. A vegades no representaven l’entremès, i fins i tot en algun anys s’havia contractat el Ball de Diables de l’Arboç o el Ball de Diables del Vendrell, perquè la festa tingués un nivell més qualitatiu.

El Ball de Diables de Vilafranca fent el seu ball parlat davant l'ajuntament. Any 42-47. Fons Cuyàs.
El Ball de Diables de Vilafranca fent el seu ball parlat davant l’ajuntament. Any 42-47. Fons Cuyàs.

Un altre exemple d’aquests alts i baixos el tenim l’any 1945. El traspassat Oriol Rossell, administrador d’aquell any, ens va explicar que els membres del Ball de Diables van decidir no sortir per la Festa Major per problemes amb els vestits. A causa d’això va sortir una colla de joves del V.A.C. (Vida Alegre i Campesina), llogant uns vestits a una casa de disfresses de Barcelona.

Fotografia del Ball de Diables del VAC (Vida Alegre i Campesina) l'any 1945
El Ball de Diables del VAC, l’any 1945, davant la porta de la Basílica de Santa Maria de VIlafranca del Penedès.

L’any 1947, es van realitzar uns nous vestits, tots de color vermell, menys els del Llucifer i la Diablessa, que eren d’un blau molt fosc. Els personatges, l’estructura i la posada en escena era la mateixa que la del segle XIX, amb alguns arrengaments actualitzats de l’època realitzat pel Tomàs Gonzàlez, ex-diable traspassat el 2013.

Fragment de l'obra que representava el Ball de Diables de Vilafranca. Aquesta nova obra, la va arrenjar el Tomàs Gonzàlez.
Fragment de l’obra que representava el Ball de Diables de Vilafranca. Aquesta nova obra, la va arrenjar el Tomàs Gonzàlez.

Després de la dictadura

L’any 1968, un grup de joves de Vilafranca es van fer càrrec del Ball de Diables i el van transformar completament: van canviar els vestits i van crear un entremès totalment en català, que encara es recita actualment. Aquest entremès té la peculiaritat d’incorporar un personatge nou, el Pelegrí, que simbolitza la humanitat. Els diables, amb els set pecats capitals, tempten el Pelegrí, que cau en la temptació, però apareix un àngel per salvar-lo de les forces del mal.

A partir d’aquesta època, el Ball de Diables també va començar a realitzar actuacions fora de Vilafranca, fent molts correfocs per nombrosos municipis del territori català i de l’estat espanyol. D’aquestes actuacions molts joves d’aquests municipis es van engrescar i van crear la seva pròpia colla de diables. Els anys setanta i vuitanta van ser de molta activitat.

Als anys noranta va continuar el mateix ritme d’actuacions, en aquest cas també fora del territori espanyol, com per exemple a França i Portugal. L’any 1991, el Ball de Diables de Vilafranca va organitzar el seu primer Correfoc a la vila, un espectacle amb una intensitat de pirotècnia molt elevada i que de seguida es va fer un lloc important dins la Festa Major vilafranquina.

L’any 1995, van organitzar la “1a Mostra de Balls de Diables Centenaris i amb Parlaments de Catalunya”, un acte on es van agrupar les 8 colles de diables de Catalunya que conservaven l’entremès de la lluita entre les forces del bé i les forces del mal. D’aquest acte, va néixer la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya, amb la voluntat de preservar les característiques dels ball de diables de caire més històric i tradicional.

Principis de Segle XXI

L’any 2003, els mateixos diables van reinventar el Correfoc transformant-lo en el “Ball de Foc”, un espectacle teatral i pirotècnic, que narra l’obsessió d’un alquimista per dominar el foc infernal dels diables.

Des de l’any 2008, el Ball de Diables de Vilafranca organitza cada 30 d’abril (vigília del Dia del Treballador) el “Diabòlic”, un acte que pretén fer difusió a la vila dels diferents elements culturals del món del foc dels Països Catalans, convidant dues colles de diables i una bèstia de foc del territori.

I el 2015 hem celebrat tot aquest Bicentenari. El Ball de Diables continuarà evolucionant, però sempre es treballarà per mantenint el fil conductor del ball parlat amb pirotècnia que representen les forces de l’infern des del 1815.

Xavi Aranda. 29/08/2015

Agraïments a Joan Cuscó per l’assessorament rebut.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: